dijous, 5 d’abril de 2007

LA CORI PLAGIA EL CAP DE LLUÇ

per EL DIRECTOR
Aquesta humil revista satírico-cómico-artística lamenta la manca de recursos intel·lectuals, innovadors, imaginatius i neuronals dels encarregats de programa electoral de la C.O.R.I. En la seva darrera proposta, plagien sense miraments -de fet, entenem que no en tinguin de miraments quan el "pirata" és qui presenta els punts programàtics- la notícia de 6 de març on El Cap de Lluç informava del vici en la campanya de ICV-EUA. Des d'ací els animem a progressar adequadament, perquè de moment necessiten millorar.

El cap de programa electoral de la C.O.R.I. buscant noves idees després de ser descobert copiant idees dels altres. FOTO Txec Van der Conyen

4 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

els hi ha plegat el seu cap d'informació, aixi com mentor espiritual (altrament dit la ment pensant) del Sr. Martinez

Anònim ha dit...

Osti! Punyeta! Recórtxolis!!

El SIC, Servei d'Informació de la CORI, ha estat molt poc eficient en la seva recerca d'acudits fàcils, no publicats anteriorment per cap mitjà de comunicació reusenc, i no ha tingut en compte la vostra notícia de fa un mes.

Des d'aquí, la CORI rectifica públicament i reconeix els drets de propietat intel·lectual d'El Cap de Lluç, quant a la informació sobre el Carril Vici.

Respecte els/les caps d'informació de la CORI, val a dir que aquest assumpte no està tan personalitzat com per responsabilitzar-ne una sola persona.

L'amic Martínez va triar el seu camí, marxant de la CORI, per fer el seu tour particular-polític en almenys dos partits del BPPNIR, abans de resignar-se i autoconvertir-se en lobby. Tot i aquesta mancança, la CORI fa el que pot i avança lentament cap a la victòria final.

La CORI pel poble!

La Cua de Lluç ha dit...

Ego te absolvo.
In nomine Patri, et Filli, et Espiritu Sancti...

Anem. Au, anem.

Sr.Martínez ha dit...

No hi ha res com ser un lobby, camarades. Dones a cabassos, calers per tot arreu i corrupció personificada en mi mateix. Tot el que sempre havia desitjat! I sí, lentament sí que avanceu, tant que de vegades sembla que reculeu i tot, però ser un juantxi ja és això, nois! avanti!